Els primers senyals
Quan el Martí tenia uns sis mesos, vam veure que trigava més del previst a assolir les fites del desenvolupament. Allà van començar anys de visites mèdiques, proves i estudis genètics.
Als tres anys va arribar la resposta: una variant en el gen CACNA1A, Arg192Gln (R192Q).
El dia a dia
El Martí té un retard global del desenvolupament, sobretot en la parla i la comunicació, l'escriptura i les habilitats socials. Parlar és el que més li costa, i sovint no troba la manera de dir-nos què necessita. També té dificultats de coordinació motora i en alguns aspectes de l'aprenentatge.
Amb logopèdia, fisioteràpia, suport psicològic i psicopedagogia, avança: a poc a poc, però sense aturar-se. Va a una escola que s'adapta a ell i continua les teràpies fora de l'escola.
